M’han premiat…gràcies!

El Jordi m'ha fet mereixedor d'un premi… ara que he tornat a escriure al bloc m'ha fet molta il.lusiò obtenir aquest premi!!! Gràcies Jordi!

Les regles pel qual me l'ha atorgat son aquestes:

-Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma.
-Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc.
-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.
-Premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi.
-Exhibir aquestes regles.

e io adesso (nella lingua di Dante) passo la palla a:

- Bertona (per le gustose ricette);

- Inamorada (per il blog peace and love);

- Simo (perché ci tiene molto a essere NOMINATA) (Ihihihih);

- Bella Txao (per l'informazione;

- El Bitxo (per gli articoli interessanti);

- Bernat (perché è un blog simpatico!)

BUON LAVORO!

[@more@]

Desactiva els comentaris

Dies negres

Feia dies que no escrivia aqui, però vaig tenir problemes que, finalment estic solucionant. Problemes de salut, de humor i de feina, que van tenir influencies sobre la meva vida. Es massa llarg per explicar aqui, potser un dia ho farè, però, de moment no tinc ganes de pensar-hi i m'agradaria pensar en un futur de serenitat, de pau i de amor!

fins aviat,

Fab.

[@more@]

1 comentari

El papa ens fa classe de conducciò…

Penjo un video del programa Polonia… Papa Ratzinger que fa classe de conducciò….ahahaha

<object width=" title="" class="ltVideoYouTube" />

[@more@]

Desactiva els comentaris

Una tarda molt…catalana!

Ahir vaig quedar amb un amic de Tarragona i la seva novia. Vam quedar a l'Alguer, la Barceloneta de Sardenya que tè fins i tot la rambleta on tothom va a passetjar.
A ell, l'Oscar, el conec des de fa anys i ahir vaig coneixer la seva parella, de Tarragona també.
Vam quedar a Plaça Civica de l'Alguer, al casc antic del poble i vam anar a buscar la seva novia que estava al barber algueres, un senyor molt simpatic que al final va tocar la guitara i ens va cantar una canço escrita per ell mateix i que parlava del somni de l'industrialitzaciò de Sardenya. Un somni que va acabar-se amb la industria Petrolquimica (no se si en català es diu aixì  però vale) que no va tenir prou exit perque tots els nois van deixar la campanya per "l'industria" i ara no tenim ni campanya ni industria.
Va ser una tarda agradable i estic contentissim d'haver tornat a veure l'Amic català!

Com diuen a l'Alguer, a mos veure!

Us volia penjar un video d'una cançò que als anys '80 va tenir molt exit, "Alghero", que deia (més o menys): "vull anar a l'Alguer, en companiya d'un estranger" però amb you tube no puc!

[@more@]

6s comentaris

Una tarda molt catalana…

Ahir vaig quedar amb un amic de Tarragona i la seva novia. Vam quedar a l’Alguer, la Barceloneta de Sardenya que tè fins i tot la rambleta on tothom va a passetjar.
A ell, l’Oscar, el conec des de fa anys i ahir vaig coneixer la seva parella, de Tarragona també.
Vam quedar a Plaça Civica de l’Alguer, al casc antic del poble i vam anar a buscar la seva novia que estava al barer algueres, un senyor molt simpatic que al final va tocar la guitara i ens va cantar una canço escrita per ell mateix i que parlava del somni de l’industrialitzaciò de Sardenya. Un somni que va acabar-se amb la industria Petrolquimica (no se si en català es diu aixì però vale) que no va tenir prou exit perque tots els nois van deixar la campanya per “l’industria” i ara no tenim ni campanya ni industria.
Va ser una tarda agradable i estic contentissim d’haver tornat a veure l’Amic català!
Com diuen a l’Alguer, a mos veure![@more@]

Desactiva els comentaris

Et reclamo…

Finalment he acabat la traducciò de la poesia del Jordi, un blocaire conegut per la seva poesia. Espero no haver destrossat la poesia (en català és molt maca) perqué en italià he hagut de canviar unes paraules per tenir la mateixa musicalitat que tè en català!

I tempi nuovi che verranno

li porterà il vento

io non so come saranno

vivo momento dopo momento

 

Sogni, non parole

mi abbracciano alla sera

quando chiudo gli occhi

e distendo i miei arti

 

La vita me li rompe

a volte, spesso

da incubi, inseguito

quando non sono assopito

 

Nessuno al mio fianco

che mi voglia comprendere,

ascoltare con pazienza

o, forse, intendere.

per llegir la poesia orginal cliqueu aqui

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Bona nit i bon any

Com que avui és el primer dia de l'any nou, us escric una cançò que es canta al nord de Sardenya en aquest periode.

Ahir vaig trobar la versiò algueresa…

 Amb l'auguri sincer d'un feliç any nou…

******************************************

 I bona nit i bon any

que Déu nos dongui vida

i bones pasques completes

i ama salut a un altr'any

i bona nit i bon any

que Déu nos dongui vida

I bona nit i bon any

jo lo coneix a l'antinu

casquetes i pabassinos

ja ne farem cada any

i bona nit i bon any

que Déu nos dongui vida

………

 

[@more@]

4s comentaris

In caduta libera

Encara que aquest bloc està en català (bé, intento escriure i espero que ho entengueu), avui penjo una poesia en italià que vaig escriure fa dues setmanes que es titola "in caduta libera".

"Caigut en un barranc, passo la nit en companyia de la meva intimitat i durant la foscor, penso i … escric".

Aggrappato ad un esile ramo spinoso

Cerco, inutilmente, la risalita.

Il nulla sottostante attende, ridanciano,

Il mio salto nel vuoto,

La mia inesorabile caduta

Tra le impurità di questa vita.

 

Attese, illusioni, sogni e speranze

Volano su una sfera trasparente

Arrivando dritte a un inverso parallelo

In attesa che il mio Io sia pronto a riceverle.

 

Intanto, appesantito da delusioni, sogni infranti e dispiacere

Cado nel nulla

E volando

Vedo anime di amori e conoscenze

Che, avvicendatesi in questo temporaneo lasso vitale,

Cineree,

Scrutano il mio celere percorso con sospettosa apprensione

 

E, intanto,

Aspettando la risalita,

Passo la notte

In compagnia  della mia immensa intimità.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Fa dies…

Fa dies que no explico res de res. Només penjo trossos de poesies o de cançons que m’agraden o que en aquest periode, em fan reflexionar sobre els problemes de la vida. 

Fa dies que no tinc ganes d’estudiar. Massa pensaments, massa feines i massa problemes que ara (perdoneu) no tinc ganes d’explicar. Poster un dia ho farè perquè les tinc pendents.

Fa dies que no parlo en català. Trobo a faltar aquest idioma que m’agrada tant i que, a vegades, em fa somniar, però de moment m’estimo més no parlar en aquesta llengua. Massa records! 

Fa dies que menjo molt. No se el perquè, poster son nervis! Des de dilluns em posarè a règim perquè no em vull engreixar.

Fa dies que m’he despertat i, ara que veig les coses més clares, estic content que m’hagi anat aixì. La vida ens reserva sorpreses i amb les sorpreses ens dona lliçons. La meva lliçò va ser dura !

[@more@]

3s comentaris

Un error de los grandes

Sabes,
los apuros que das,
que mis ojos son dos islas
donde no viajas más.

Puedes
ser mejor que yo,
engañándome sin máscara,
y yo en creer en los dos.

Ha durado un flash,
ilusionado aún estoy,
pero el instinto es otra cosa,
sé quién eres hoy.


Un juego para no ganar,
un error de los grandes,
que rabia que me da.
La trampa en que caí
sin red, sí,
un error de los grandes
es,
mas repetiré.

[@more@]

Desactiva els comentaris