Avui he anat a una llibreria, aquì a Sant Feliu, perquè volia comprar-me un llibre d’embarbussaments catalans. Sent dins d’una reserva Navajo, la majoria de gent és de Sudamerica, per tant, no té la necessitat de aprendre el català i tothom em contesta en castellà.
En aquesta llibrerià però, m’ha atés una noia indìgena que no parava de parlar-me en castellà…encara que jo li contestés (no se si he fet servir el temps verbal correcte 
en català… Doncs no tenien llibres de embarbussaments i he hagut d’encarregar-lo.
Al final jo li he dit: doncs, tornarè dimecres o dijous, d’acord?
Ella: Millor dijous!
Doncs, ara em pregunto: com és que al final de la conversa ha començat a parlar-me en català? Potser en castellà s’estava empatollant? O, potser, es va adonar que jo estava més comode amb el català? Qui ho sap!
Us penjo dos embarbussaments:
"Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat."
"Plou poc, però per al poc que plou, plou prou."
